La mort d'un ciclista

   Article publicat al DIARI DE GIRONA el dilluns dia 11 de febrer del 2002.

   El passat dia 31 de gener va morir un veí de Salt de 41 anys quan circulava en bicicleta al terme municipal de Celrà, envestit per un camió. Ha estat l'última víctima d'una inacabable i macabre rastellera de morts de ciclistes, no només a les comarques gironines sinó arreu del món.

   Fréderic Beigbeder, autor de l'assaig "13,99 euros", que li va donar els mèrits per ser acomiadat de la prestigiosa agència Young-Rubicam, l'altre dia es feia aquesta pregunta: "Com és que acceptem coses tan ridícules com que hi hagi tants cotxes als carrers?" Jo m'afegeixo a la seva cavil.lació i em pregunto: Com és que a les carreteres del món anomenat "civilitzat", any rere any, morin més persones que a totes les guerres que ha patit la humanitat?

   En aquest món de mones que ens ha tocat viure -més aviat subsistir- jo em trec el barret davant de persones, com aquest veí de Salt, que circulen amb bicicleta per les perilloses carreteres. Els ciclistes són valerosos herois anònims armats de dos esberladisses rodes, que exerciten les cames ensumant el feturós fumerol d'un omnipotent exèrcit de carros de llautó. Ells, els ciclistes, són els "herois de l'asfalt". Pertanyen a una espècie que, sense lluir plomatge, tenen les ales als panxells i, sense beure benzina, tenen la força d'una quadriga al seu desvalgut cor. Els "herois de l'asfalt" transpiren per la seva afaitada pell un civisme que no és habitual en els conductors dels prepotents carros de llautó, tan acostumats a llençar a les voravies de les carreteres tota classe d'escombraries; en canvi, un heroi de l'asfalt, quan es menja un reconstituent sobre la marxa, a poc instant endreça l'embolcall a la butxaca; i quan succeeix un accident a la carretera, els "herois de l'asfalt", són els primers a aturar-se per tal d'auxiliar les víctimes.
   Malgrat tot, els "herois de l'asfalt" són, dia per altre i dos arreu, perseguits fins a la mort pels conductors asseguts com a cal sogre en els seus lluents carros de llautó; els odien, els insulten a mansalva i es befen d'ells; els davantejen com un esperitat garbellant-los fins que cauen esbadellats en mil trossets. Els "herois de l'asfalt" són el gran destorb de les carreteres, essent així que els conductors dels carros de llautó no toleren que circulin amb la velocitat suficient perquè els seus ulls gaudeixin del formós esclat de flors a la baldor dels prats. Els "herois de l'asfalt" són una causa potencial d'accidents que cal eliminar; per això a cap alt funcionari amb capacitat executiva se li ha acudit, ni per remei, canviar les tanques "de protecció" per altres "amb protecció", i no cal dir, gastar-se un euro en una campanya mediàtica per tal de difondre l'obligació que imposa la nova llei de trànsit a tots els conductors de fer els avançaments d'un ciclista com si es tractés d'un vehicle a motor, envaint el carril contrari i, essent així, guardant més distància envers el ciclista.
   La mort de qualsevol ésser humà és igualment lamentable, però quan m'assabento de la mort d'un ciclista penso:


   Ha deixat de batre un cor
que es movia impulsat per un vent límpid
provinent d'unes muntanyes lluny enllà,
on les flors no es contemplen amb els egoistes ulls de la roïnesa
sinó amb els humils ulls de la bondat.