L'aigua contaminada de la Bisbal d'Empordà

   Aquest article ha estat publicat el dia 18 d'agost de 2016 a la secció de "Tema del dia" del DIARI DE GIRONA.

   Avui el cel de la Bisbal d'Empordà s'ha llevat amb una claror d'un blau que enlluerna els ulls. Passejo pels carrers tot ensumant aquest aire fresc del matí de mitjans d'agost que anuncia l'imminent acabament de la pitjor calor de l'estiu. El poble està engalanat; són dies de Festa Major. M'aturo un instant amb la intenció de refrescar-me les mans; premo l'aixeta de la font de Santa Llúcia. Per cert, aquesta font tan antiga no fa pas gaire que ha estat "apadrinada" pels alumnes de tercer d'ESO de l'IES de la Bisbal, amb la col.laboració de l'Ajuntament; s'ha sanejat i s'hi ha col.locat una placa commemorativa que recorda la història de la font. Tot plegat sembla una trista premonició d'allò que succeirà tot seguit de prémer l'aixeta. No en raja ni una gota. Un goig sense alegria! Un cop arribo a casa em trobo a la bústia un ban municipal a través del qual l'alcalde, en Lluís Sais, informa que mitjançant els darrers controls de qualitat de l'aigua que es fan forma periòdica, SOREA, l'empresa gestora del subministrament, ha detectat una concentració de productes fitosanitaris a la xarxa de l'aigua d'abastament públic per sobre de la concentració màxima permesa, i, per tant, comunica que no és apta ni per beure ni per cuinar. Tot i això, l'aigua es pot continuar utilitzant per dutxar-se, rentar la roba, rentar els estris de cuina, regar les plantes o altres usos sense risc per la salut.

                                                                     

                             El pou de Castell d'Empordà vorejat de blat de moro

                                                                                           Foto: A. Encesa

    Tothom sap que aquests pous (els de Castell d'Empordà), origen del problema, estan vorejats de camps de conreu, sobretot de blat de moro, i tothom sap que els pagesos utilitzen herbicides (productes fitosanitaris) des de fa anys i panys, per tant aquest problema es veia a venir. Ves per on que ara tots els responsables polítics de l'Ajuntament de bursada corren a comunicar que estan fent tot el possible per arranjar el problema: bombar l'agua d'un altre pou (Fontanilles) que està en un lloc on no es vessen fitosanitaris, engegar estudis tècnics per tal de construir un altre pou ...  I a l'oposició no se li ha acudit res més productiu que carregar contra l'equip de govern acusant-lo d'arribar a misses dites a l'hora d'informar la població, i l'equip de govern per la seva part diu que l'oposició manté una posició mesquina. La veritat és que aprofitar aquesta greu situació de salut pública per engegar una batalla política és verament patètic.

                                                                         

                        Camió cuba repartint aigua potable entre els veïns de la Bisbal

                                                                                                           Foto: ACN

   Em voleteja pel meu cap calb la idea que si quelcom és perillós, com en aquest cas per la salut pública, per causa d'un excés, és pel fet que hi ha algun element o alguns elements que sobren. En aquest cas sobren diversos elements en forma de males actuacions o omissions d'actuacions: sobren tots els camps de conreu tractats amb fitosanitaris al voltant dels pous, sobren els mateixos pous en un indret vorejat pels camps de conreu tractats amb els esmentats fitosanitaris, sobra la mala actuació de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que no ha estat capaç de complir amb una de les seves principals funcions que és garantir la qualitat de l'aigua d'abastament públic, malgrat ser finançada amb gairebé el quaranta per cent de tots els rebuts de l'aigua pels mateixos usuaris. Sobren les males actuacions i omissions d'actuació de tots els equips de govern de tots els colors polítics que han governat l'Ajuntament, que no han cercat solucions definitives a aquest problema que ja es veia venir des de fa molts d'anys, i van cometre l'error de quedar-se de braços plegats i no declarar els voltants dels pous lliures de productes fitosanitaris. Carat! I es queixen a més que la ciutadania s'indigni!

   Per sort pels polítics municipals estem de Festa Major i el que és mediàticament important és debatre si la cobla de La Principal de la Bisbal havia d'actuar el primer o l'últim dia de festa. Em voleteja pel meu cap calb que en comptes de solucionar el problema de fons es limitaran a elaborar un protocol per com actuar quan torni a passar.

"Amb les teves mans" i els refugiats desallotjats

   Aquest article ha estat publicat el dia 8 d'agost de 2016 a la secció d'opinió del DIARI DE GIRONA.

   Per sort per la meva consciència no m’aturo a pensar, però, si ho fes, arribaria de ben segur a la conclusió que tots els que per ventura vivim en aquest raconet del Món que hem batejat d’una manera irreal amb l’adjectiu de civilitzat, tenim la culpa de les desgràcies que estan sofrint tots els homes, dones, infants, avis i àvies que cada dia arriben a Europa, tot fugint de la mort i les feredats de les guerres als seus països. El fet que hi hagi conciutadans meus que ocupen tot el seu temps a ajudar-los sobre el terreny, fa que s’apaivagui un xic la meva mala consciència. Ja fa un temps que en Milton Sánchez i l’Eva Prujà, fundadors de l’ONG alt empordanesa “Amb les teves mans” estan a Grècia. Ja vaig explicar en un article anterior que van arribar tot conduint una petita caravana amb la pretensió de ser una petita clínica dental, per oferir un servei bucodental als refugiats, sobretot als infants. Allí es va unir a ells la Natàlia, una doctora que havia renunciat a un contracte de treball per quedar-se a ajudar.

                                                                     

                                                                    

   No fa pas gaire que l’Eva m’ha enviat un correu electrònic on m’explicava que ells i tots els refugiats del campament que hi ha amagat a darrere el port de Pireu a Atenes, havien viscut una experiència terrible i amarga com el fel. M’explicava que l’exèrcit i la policia gregues havien desallotjat part del campament; el pitjor fou les preses a l’hora de fer-ho, la desinformació de perquè o d’on els portaven, la incertesa i sobretot la impotència. Veure com l’exèrcit destrueix en un instant el que ha costat molt d’aconseguir no és gens agradable –escrivia l’Eva- Al crit de “yallah, yallah” (anem, anem) els van desallotjar a corre-cuita amb una actitud agressiva d’allò més. Arrencaren de bursada les seves tendes, amb totes les seves pertinences, de manera indiscriminada i amb puntades de peu (de bota militar) les van trencar davant dels seus ulls porucs com la llebre i enfront de la multitud de nens espantats que ploraven desconsoladament. Perderen en un plis-plas la poca cosa que els quedava, que va anar a parar tot plegat a uns contenidors d’escombraries: els seus documents, pertinences personals, roba, mantes i joguines que es trobaven a l’interior de les seves tendes de campanya en forma d’iglús que, des de fa uns mesos, anomenaven sa casa. Els que no van poder córrer a refugiar-se a l’altra part del port, van ser obligats per la força a pujar a uns autobusos, per tal de ser traslladats a mal borràs, lluny enllà, a algun campament enmig d’un camp erm, enmig del no res, substituint l’infern sobre l’asfalt per l’infern sobre la terra erma. Ara bé ben allunyats de les mirades dels alegres turistes de butxaques plenes que estan arribant aquest estiu a la turística Atenes. Tot això ho expliquen ells i altres voluntaris independents al Facebook de la seva ONG “Amb les teves mans”.

                                                                       

   Si més no és la demostració dura i pura de què tal si val el color polític dels governants, quan estan el perill els interessos econòmics d’un país; l’ètica, la moral i la solidaritat són conceptes que destorben, perquè els diners, per malaurança, mai han tingut consciència, ni bona ni dolenta; els interessos econòmics del país units a la por que els governants actuals d’esquerra grecs tenen a perdre el govern, que no el poder (és vist que no ho tenen) per l’amenaça creixent dels partits d’extrema dreta, crea un còctel explosiu que esclata en les cares dels refugiats. L’historiador anglès James Anthony Froude al segle dinou escrigué: “La por és l’origen de la crueltat”. I tenia tanta raó! Ara, en ple segle XXI es demostra amb el cas dels refugiats. Però, per benaurança hi ha persones, com el Milton, l’Eva, la Natàlia i molts altres, amb uns cors atapeïts de bondat que estan allí per ajudar-los a subsistir dels horrors dels que fugen dels seus països en guerra i dels horrors que es troben en intentar arribar a Europa i quan ja són aquí. Ells ens recorden que, per causa de clicar els ulls perquè no pateixin els nostres cors, la culpa és i serà nostra.