Per sort per la meva
consciència no m’aturo a pensar, però, si ho fes, arribaria de ben segur a la
conclusió que tots els que per ventura vivim en aquest raconet del Món que hem
batejat d’una manera irreal amb l’adjectiu de civilitzat, tenim la culpa de les
desgràcies que estan sofrint tots els homes, dones, infants, avis i àvies que
cada dia arriben a Europa, tot fugint de la mort i les feredats de les guerres
als seus països. El fet que hi hagi conciutadans meus que ocupen tot el seu
temps a ajudar-los sobre el terreny, fa que s’apaivagui un xic la meva mala
consciència. Ja fa un temps que en Milton Sánchez i l’Eva
Prujà, fundadors de l’ONG alt empordanesa “Amb les teves mans”
estan a Grècia. Ja vaig explicar en un article anterior que van arribar tot
conduint una petita caravana amb la pretensió de ser una petita clínica dental,
per oferir un servei bucodental als refugiats, sobretot als infants. Allí es va
unir a ells la Natàlia, una doctora que havia renunciat a un contracte de
treball per quedar-se a ajudar.
No fa pas gaire que l’Eva m’ha enviat un correu
electrònic on m’explicava que ells i tots els refugiats del campament que hi ha
amagat a darrere el port de Pireu a Atenes, havien viscut una experiència
terrible i amarga com el fel. M’explicava que l’exèrcit i la policia gregues
havien desallotjat part del campament; el pitjor fou les preses a l’hora de
fer-ho, la desinformació de perquè o d’on els portaven, la incertesa i sobretot
la impotència. Veure com l’exèrcit destrueix en un instant el que ha costat
molt d’aconseguir no és gens agradable –escrivia l’Eva- Al crit de “yallah,
yallah” (anem, anem) els van desallotjar a corre-cuita amb una actitud
agressiva d’allò més. Arrencaren de bursada les seves tendes, amb totes les
seves pertinences, de manera indiscriminada i amb puntades de peu (de bota
militar) les van trencar davant dels seus ulls porucs com la llebre i enfront
de la multitud de nens espantats que ploraven desconsoladament. Perderen en un
plis-plas la poca cosa que els quedava, que va anar a parar tot plegat a uns
contenidors d’escombraries: els seus documents, pertinences personals, roba,
mantes i joguines que es trobaven a l’interior de les seves tendes de campanya
en forma d’iglús que, des de fa uns mesos, anomenaven sa casa. Els que no van
poder córrer a refugiar-se a l’altra part del port, van ser obligats per la
força a pujar a uns autobusos, per tal de ser traslladats a mal borràs, lluny
enllà, a algun campament enmig d’un camp erm, enmig del no res, substituint
l’infern sobre l’asfalt per l’infern sobre la terra erma. Ara bé ben allunyats
de les mirades dels alegres turistes de butxaques plenes que estan arribant
aquest estiu a la turística Atenes. Tot això ho expliquen ells i altres voluntaris
independents al Facebook de la seva ONG “Amb les teves mans”.
Si més no és la demostració dura i pura de
què tal si val el color polític dels governants, quan estan el perill els
interessos econòmics d’un país; l’ètica, la moral i la solidaritat són
conceptes que destorben, perquè els diners, per malaurança, mai han tingut
consciència, ni bona ni dolenta; els interessos econòmics del país units a la
por que els governants actuals d’esquerra grecs tenen a perdre el govern, que
no el poder (és vist que no ho tenen) per l’amenaça creixent dels partits
d’extrema dreta, crea un còctel explosiu que esclata en les cares dels
refugiats. L’historiador anglès James Anthony Froude al segle dinou
escrigué: “La por és l’origen de la
crueltat”. I tenia tanta raó! Ara, en ple segle XXI es demostra amb el cas
dels refugiats. Però, per benaurança hi ha persones, com el Milton, l’Eva, la
Natàlia i molts altres, amb uns cors atapeïts de bondat que estan allí per
ajudar-los a subsistir dels horrors dels que fugen dels seus països en guerra i
dels horrors que es troben en intentar arribar a Europa i quan ja són aquí.
Ells ens recorden que, per causa de clicar els ulls perquè no pateixin els
nostres cors, la culpa és i serà nostra.