Aquest article ha estat publicat el dilluns dia 27 de juny de 2016 al DIARI DE GIRONA.
No fa pas gaire que
en Milton
Sánchez i l’Eva Prujà, fundadors de l’ONG alt empordanesa “Amb
les teves mans”, van arribar a Grècia, tot conduint una petita caravana
que pretén ser una petita clínica dental, per tal d’oferir un servei mèdic
bucodental als refugiats, sobretot als infants, una mancança que alguns metges
del camp de refugiats d’Idomeni els havien comentat en una visita que van fer
el passat mes de març. L’Eva m’ha enviat un E-mail tot just
sortir d’un campament que hi ha amagat a darrere el port de Pireaus a Atenes.
M’explicava que acabaven d’estacionar la caravana perquè mentre no arribin
dentistes, la pugui utilitzar la doctora que hi ha, la Natàlia, una gran persona
que ha renunciat a un contracte de treball per quedar-se a ajudar. Això sí que
és vocació, estar on et necessiten, m’escriu l’Eva, i afegeix que on
estan fa molta calor, la temperatura és de 41 graus, i els refugiats: homes,
dones, vells i infants, s’amunteguen en tendes de campanya en forma d’iglús
sobre l’asfalt. Viure així és insuportable, afirma. M’explica que va veure com
quatre o cinc refugiats es tiraven a l’aigua perquè no aguantaven aquesta calor
sufocant; la policia grega no va trigar ni dos minuts a venir, essent així que
al port està prohibit banyar-se. Tot plegat, vergonyós, sentencia.
Per
benaurança en Milton, l’Eva, la Natàlia i tants d’altres que ajuden els
refugiats sobre el terreny no estan sols, essent així que el passat diumenge
dia dinou de juny, amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades, que
s’ha commemorat el passat dilluns dia vint de juny, s’han celebrat unes grans
manifestacions convocades per més de cent entitats, sota el lema “Obrim
fronteres, volem acollir”. Un munt de persones s’han manifestat per denunciar,
entre altres coses, l’acord immoral per a la deportació de refugiats entre els
Estats de la Unió Europea i Turquia, el trasteig d’Europa, un Estat que vulnera
sistemàticament els drets humans.
L’escriptor Mario Vargas Llosa
escriví: “La política treu a la llum el
pitjor de l’ésser humà”. La situació dramàtica que estan sofrint tots els
refugiats que fugen de les guerres així ho demostra. Em voleteja pel meu cap
calb la idea que, havent esguard que la Història sempre es repeteix, això que
està succeint a Europa és un calc d’allò que succeí l’any 1939 una mica abans
de finalitzar la Guerra Civil espanyola. El govern francès bastí un gran camp
d’internament en una platja de la localitat d’Argelès-sur-Mer, per tal d’albergar
els refugiats que travessaven la frontera fugint d’Espanya. Més de cent mil
persones foren recloïes dins el recinte. La zona es va cerclar de filferro
d’arç. Els custodiaven tropes colonials, marroquines i senegaleses, i alguns
gendarmes. Foren construïts barracons de fusta i de lona pels mateixos
refugiats, així com improvisades cuines i latrines excavades a la sorra. Molts
moriren víctimes de la fam, la humitat, el fred i malalties diverses com la
disenteria i la sarna. El mes de març del 1939, el fotògraf Robert
Capa visità aquest camp de refugiats gegantí. La descripció que va fer
del mateix fou: “... un infern sobre la
sorra”. Sí, verament la Història sempre es repeteix. Ara molts dels
refugiats contemporanis moren ofegats al mar Mediterrani –el cementiri
vergonyós- I si tenen la sort de ser rescatats, molts moren als camps de
refugiats sota una tenda de campanya en forma d’iglú, moren a l’infern sobre
l’asfalt, i molts moren humiliats per una Europa que creien civilitzada,
generosa i acollidora. Per sort existeixen unes persones que, com en Milton,
l’Eva, la Natàlia i molts d’altres, que intenten fer més suportable aquest
infern sobre l’asfalt creat per uns governants europeus que basteixen murs empesos per la por
a l’avenç electoral d’uns partits d’extrema dreta que amenacen el seu poder. Sí,
de debò que és vergonyós d’allò més
aquest infern sobre l’asfalt!
