Uns dies després
del passat 11 de setembre d’enguany vaig escriure que si el poble té i demostra
la determinació de votar, acaba votant, i ho fa d’una manera o altra, tot i que
mai mitjançant la desobediència civil, perquè la immensa majoria dels catalans
–penso- no volen fer un gest de menyspreu, ja no a l’Estat espanyol sinó a la
resta de pobles d’Espanya. A hores d’ara continuo pensant el mateix. Ara que la
consulta prevista pel 9-N a redós de la Llei de consultes populars no
referendàries resta suspesa i el govern de la Generalitat ha acatat aquesta
suspensió, i que la nova consulta o procés de participació ciutadana tanmateix
s’ha suspès, s’ha instal·lat en l’ambient polític i social del nostre país
certa incertesa. S’ha de reconèixer que el nou 9-N no reuneix les més mínimes
garanties democràtiques; no ha estat possible. Però la incertesa que l’envolta
no és bona. Que a hores d’ara no se sàpiga que passarà el proper diumenge no és
gens bo. No és normal, però la realitat és que no estem en un país normal. Hi
ha la sensació que, un cop més, s’ha deixat tot en mans de quelcom que els
governants de Catalunya i d’Espanya tenen per mà: la improvisació. L’escriptor
peruà Mario Vargas Llosa escriví: “La
incertesa és una margarida els pètals de la qual mai s’acaben d’escossar”.
No és gens bo que hi hagi incertesa.
.png)
De totes maneres hi ha un element que és
bo en tot aquest afer de caire surrealista. El govern català està demostrant la
seva voluntat –tal vegada interessada per motius electorals i no ideològics- de
demanar l’opinió de la ciutadania. I això per si mateix és bo d’allò més.
Independentment d’allò que acabi succeint el proper diumenge al poble de
Catalunya se li haurà demanat l’opinió, i tal cosa serà un punt d’inflexió en
un país que no estem acostumats al fet que se’ns demani l’opinió. No estem
acostumats que se’ns demani l’opinió sobre quelcom concret que ens afecta com a
societat per part dels nostres governants, ni sobre quelcom concret que afecta
als nostres fills per part dels equips directius dels Col·legis i Instituts, ni
quelcom concret que ens afecta com a veïns per part dels alcaldes, etc. La gran
fartera enfront de les retallades, la corrupció, l’abús de poder, l’atur, la pobresa,
etc. Serveix d’esperó a la ciutadania per fer factible en un futur no massa
llunyà que arribi, per fi, el moment de la gent. El nou 9-N és una oportunitat
per dir-li d’una manera rotunda als nostres governants que ha de començar a
demanar la nostra opinió d’una manera normalitzada i continuada.
Independentment de si les urnes estan a dins un Institut o a fora al carrer,
caldria que les emplenéssim amb la nostra opinió, totes les opinions, no tan
sols una, perquè per fi està arribant el moment de la gent.
