Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 12 d’agost del 2013

Més acomiadaments de treballadors públics a la Bisbal

   Aquest article ha estat publicat a la secció Comarques-Baix Empordà del DIARI DE GIRONA, el dimecres dia 7 d'agost de 2013.

   L'Ajuntament de la Bisbal d'Empordà té previst acomiadar tres educadores de l'escola infantil "El Tren Petit". L'estiu passat l'equip de govern municipal (PSC i CiU) ja va acomiadar uns quants treballadors públics d'aquesta mateixa escola infantil, de l'hospital geriàtric, del servei municipal de Medi Ambient i de la Policia Local. Està clar que l'equip de govern municipal bisbalenc està posant en pràctica una política de degoteig continuat d'acomiadaments de treballadors públics municipals.

                    La llar d'infants municipal de la Bisbal "El Tren Petit". Fotografia de Marc Martí.

   Els darrers temps es parla molt al nostre país de crear estructures d'Estat - tan sols es parla -, la qual cosa estaria bé si totes les Administracions Publiques de Catalunya es comprometessin no tan sols a crear de noves sinó, més aviat, a mantenir les existents. Sóc del parer que aquesta política que apliquen molts Ajuntaments d'acomiadaments de treballadors públics que són la base funcional de serveis públics municipals de carácter bàsic - Escoles infantils, hospitals geriàtrics, serveis de seguretat ciutadana, etc. - a més de minvar la qualitat dels mateixos, fent una mena d'estafa als soferts contribuents, ajuden a potenciar unes estructures d'Estat centralitzador que han quedat, a hores d'ara a Catalunya, del tot obsoletes: les Diputacions Provincials. Aquesta política de molts Ajuntaments catalans, com el de la Bisbal, de desmantellament de serveis públics acabarà, a poc espai de temps, per engrandir, de manera exponencial, les competències de les Diputacions Provincials i, per tant, el seu poder polític, en detriment dels Consells Comarcals, que es veuran abocats a la inevitable desaparició.
   El filòsof francès Blas Pascal escribí al segle disset: "L'home té il.lusions així com l'ocell té ales, això és el que el sosté". Hi ha quelcom de bo en el procés sobiranista que fa un temps s'engegà al nostre país: ha aconseguit crear il.lusió a la ciutadania, enmig d'un estat d'ànim depriment d'allò més per causa d'aquesta crisi tan perllongada com estranya. Ha estat fruit del treball obstinat d'un sector civil que creu, amb sinceritat, que aquest país necesita un canvi per tal de superar la crisi; a aquest ja, imparable moviment, s'apuntaren a cop descuit alguns partits polítics que, tanmateix, van descubrir una salvació en una determinada contesa electoral.



   Ara bé, sóc del parer que aquesta il.lusió generada hauria d'ésser potenciada per totes les Administracions Publiques catalanes, àdhuc les municipals. No és suficient col.locar una senyera o una esteleda - o totes dos - a l'entrada del poble; cal generar un bon estat d'ànim col.lectiu a les poblacions; cal començar novament a fer inversions públiques, cal potenciar novament els serveis públics, cal crear novament ocupació pública, cal donar l'exemple i, a més, totes les ajudes necessàries als empresaris per tal que comencin novament a contractar, cal tenir cura novament dels nostres treballadors públics, que serán els sostenidors d'un futur Estat sobirà que els ciutadans y ciutadanes de Catalunya haurien de poder decidir si pren la forma d'Estat Català Independent, Estat Federal, Estat Lliure Associat o Comunitat Autònoma.
   Algú podrá dir que no es pot perquè no n'hi ha diners; sóc del parer que si es vol sí es pot, perquè si fins ara hi ha hagut diners per a rescatar els bancs, a partir d'ara hi ha d'haver diners per a rescatar els ciutadans.
   Ho torno a dir clar i català: si es vol, sí es pot.



 

divendres, 2 d’agost del 2013

Per què no ragen les fonts de Salt?

   Aquest article ha estat publicat a la secció de comarques (Girona, Salt i Sarrià) del DIARI DE GIRONA el dimarts dia 23 de juliol de 2013.

   A Salt hi ha un munt de fonts públiques que no ragen des de fa dos anys, en concret des que l'anterior govern municipal decidís tallar el subministrament d'aigua amb diferents argumentacions, essent la més emprada la de prevenir la presència del mosquit tigre.
   No deixa de ser sorprenent com els ciutadans ens habituem a les imposicions interessades dels poders públics quan aquestes no ens afecten d'una manera directa; si més no, acabem confiant que alguna associació o plataforma aixequi la veu per queixar-se, en nom nostre, de les injustícies envers els sectors més desfavorits de la societat.
 

   Em voleteja pel cap la idea de què el mosquit tigre no té res a veure amb la vertadera intencionalitat que s'amaga darrera la decisió de l'anterior govern municipal de Salt, mantinguda per l'actual, de tallar el subministrament d'aigua a les fonts publiques del municipi saltenc. No descobriré res de nou si dic que la majoria de ciutadans i ciutadanes del municipi són immigrants, el sector més castigat per les terribles conseqüències d'aquesta crisi tan perllongada com estranya: atur, desnonaments, pobresa extrema, fam ... Moltes d'aquestes famílies están patint, des de fa molt temps, per part de la companyia d'aigües -empresa de capital majoritàriament privat- talls en el subministrament d'aigua perquè no poden pagar els rebuts. L'única alternativa de què disposaven era anar a recollir aigua a una font pública. Si aquesta peremptòria solució és negada per l'Ajuntament, quina alternativa els resta?
   Tal vegada a totes aquestes famílies humils que els han tallat el subministrament d'aigua a casa seva no els mati un mosquit tigre gràcies al govern municipal - l'actual i l'anterior- però tal vegada les mati la set. No resulta vergonyosa l'actitud del govern municipal de Salt?
   Un governant municipal té dret a negar-li l'aigua d'ús públic -un dret universal- als seus ciutadans i ciutadanes?
   Un governant municipal té dret a negar-li als seus ciutadans i ciutadanes el dret a rentar-se les mans a la via pública?
   Un governant municipal té dret a negar als seus ciutadans i ciutadanes, siguin adults, infants o vells, a beure aigua lliurement a les fonts públiques?
   Sóc del parer que aquesta crisi tan perllongada com estranya és una crisi, tanmateix, de prioritats en els nostres governants municipals, essent així que la fàcil excusa del mosquit, tot i que sigui feroç d'allò més com un tigre, no convenç gairebé a ningú.