El passat dimarts 31 de juliol el Ple Municipal de la Bisbal D'Empordà aprovà, amb els vots favorables de l'actual equip de govern (PSC i CiU), un pla d'ajustament econòmic que preveu la supressió de sis llocs de treball sense indemnització, entre d'altres mesures. En concret es preveu acomiadar un policia local, dues treballadores de la llar d'infants, una infermera de l'hospital geriàtric, una auxiliar administrativa de Medi Ambient i una administrativa de la Unitat d'Escolarització Externa, i es preveu, així mateix, reduir a la meitat la jornada laboral i, per tant, el sou, d'una netejadora i d'una altra treballadora de la llar d'infants, i del conserge del pavelló poliesportiu.
No m'estranaya ni gens ni mica la intensitat de les protestes de la majoria d'empleats públics de La Bisbal, que han protagonitzat concentracions de protesta davant l'Ajuntament i la llar d'infants "El Tren Petit", aquesta última amb la presència i participació de pares i mares d'alumnes.
Em voleteja pel cap la idea que aquesta crisi tan perllongada com estranya s'està emprant d'una manera del tot interessada, àdhuc malèvola, pels governants de l'Estat espanyol, la Generalitat de Catalunya i, de retop, els governs municipals, per tal de desmantellar, poc a poquet, serveis públics bàsics i essencials, quan posats a retallar, tan sols haurien d'ésser susceptibles de ser retallades totes aquelles despeses corrents prescindibles que n'hi ha moltes i diverses. Els governs municipals han fet una gran troballa en l'anomenada "externalització dels serveis" que, davant l'opinió pública, queda bé i modern d'allò més, tot i que, a la pràctica, és la supressió de la gestió directa per part dels Ajuntaments dels serveis públics en favor d'empreses privades; amb l'afegitó de l'eliminació del control directe del destí final dels diners públics esmerçats. L'actual equip de govern de la Bisbal ha elegit aquest viarany i, en el seu esforç per aconseguir uns resultats immediats en l'estalvi de despeses, ha pres la decisió d'acomiadar treballadors municipals. Tal vegada la finalitat, en una primera instància, sigui presentar a l'opinió pública unes xifres força engruixides d'estalvi en les despeses, la qual cosa pot ser convenient pel correcte balanç dels comptes municipals, però el fet d'emprar la tisora en les persones i, en conseqüència, en les seves famílies respectives, que el seu únic pecat és formar part del col.lectiu d'empleats públics que el Govern central del President Rajoy i el Govern de la Generalitat del President Mas han posat al bell mig de la diana perquè paguin les nefastes seqüeles d'una crisi financera de dimensions gegantines, i que, a més a més, se'ls acomiadi sense cap indemnització, no em puc estar de dir que és ofensiu, i que els empletas públics acomiadats treballin en serveis públics essencials com la seguretat pública, l'educació infantil i l'assistència a la gent gran, és menyspreador envers els ciutadans de la Bisbal.
No tinc cap dubte que l'actual equip de govern municipal, amb el batlle Òscar Aparicio al capdavant, ha pres aquesta difícil decisió amb absoluta bona fe, tan sols pensant en arranjar una tresoreria cada vegada més minvada; ara bé, sóc del parer que ha estat una decisió errònia, essent així que hi havia un ventall d'alternatives. Tal vegada la decisió ha estat fruit de la necessitat de resultats immediats que tothora s'assoleixen aplicant solucions fàcils com la d'acomiadar empleats públics; ara bé, sóc del parer que la solució a un problema econòmic mai ha d'ésser crear problemes personals i la disminució dels serveis públics bàsics i essencials. Aquí ha estat, al meu parer, l'error de l'equip de govern de l'Ajuntament de la Bisbal.
Tal vegada, quan tots els governs comencin a estar un xic deslligats d'aquesta obligació mútua que, des de fa temps, s'han imposat de salvar les entitats financeres evitant la seva fallida després de l'esclat de la bombolla immobiliària, per la qual cosa cada vegada calen més i més diners públics (els nostres diners), llavors començaran a disposar de diners per a la reactivació de l'economia i, tal vegada, aquests treballadors públics de la Bisbal siguin els últims acomiadats. Essent així que no n'hi ha cap més remei, tant de bo rescatin els bancs el més aviat possible per tal que comencin, també el més aviat possible, a rescatar els ciutadans. I mentrestant ho torno a dir: la decisió de l'actual equip de govern de la Bisbal em sembla errònia, i, si verament ho és, haurà de tenir de ben segur alguna conseqüència en unes eleccions municipals futures.
Em voleteja pel cap la idea que aquesta crisi tan perllongada com estranya s'està emprant d'una manera del tot interessada, àdhuc malèvola, pels governants de l'Estat espanyol, la Generalitat de Catalunya i, de retop, els governs municipals, per tal de desmantellar, poc a poquet, serveis públics bàsics i essencials, quan posats a retallar, tan sols haurien d'ésser susceptibles de ser retallades totes aquelles despeses corrents prescindibles que n'hi ha moltes i diverses. Els governs municipals han fet una gran troballa en l'anomenada "externalització dels serveis" que, davant l'opinió pública, queda bé i modern d'allò més, tot i que, a la pràctica, és la supressió de la gestió directa per part dels Ajuntaments dels serveis públics en favor d'empreses privades; amb l'afegitó de l'eliminació del control directe del destí final dels diners públics esmerçats. L'actual equip de govern de la Bisbal ha elegit aquest viarany i, en el seu esforç per aconseguir uns resultats immediats en l'estalvi de despeses, ha pres la decisió d'acomiadar treballadors municipals. Tal vegada la finalitat, en una primera instància, sigui presentar a l'opinió pública unes xifres força engruixides d'estalvi en les despeses, la qual cosa pot ser convenient pel correcte balanç dels comptes municipals, però el fet d'emprar la tisora en les persones i, en conseqüència, en les seves famílies respectives, que el seu únic pecat és formar part del col.lectiu d'empleats públics que el Govern central del President Rajoy i el Govern de la Generalitat del President Mas han posat al bell mig de la diana perquè paguin les nefastes seqüeles d'una crisi financera de dimensions gegantines, i que, a més a més, se'ls acomiadi sense cap indemnització, no em puc estar de dir que és ofensiu, i que els empletas públics acomiadats treballin en serveis públics essencials com la seguretat pública, l'educació infantil i l'assistència a la gent gran, és menyspreador envers els ciutadans de la Bisbal.
No tinc cap dubte que l'actual equip de govern municipal, amb el batlle Òscar Aparicio al capdavant, ha pres aquesta difícil decisió amb absoluta bona fe, tan sols pensant en arranjar una tresoreria cada vegada més minvada; ara bé, sóc del parer que ha estat una decisió errònia, essent així que hi havia un ventall d'alternatives. Tal vegada la decisió ha estat fruit de la necessitat de resultats immediats que tothora s'assoleixen aplicant solucions fàcils com la d'acomiadar empleats públics; ara bé, sóc del parer que la solució a un problema econòmic mai ha d'ésser crear problemes personals i la disminució dels serveis públics bàsics i essencials. Aquí ha estat, al meu parer, l'error de l'equip de govern de l'Ajuntament de la Bisbal.
Tal vegada, quan tots els governs comencin a estar un xic deslligats d'aquesta obligació mútua que, des de fa temps, s'han imposat de salvar les entitats financeres evitant la seva fallida després de l'esclat de la bombolla immobiliària, per la qual cosa cada vegada calen més i més diners públics (els nostres diners), llavors començaran a disposar de diners per a la reactivació de l'economia i, tal vegada, aquests treballadors públics de la Bisbal siguin els últims acomiadats. Essent així que no n'hi ha cap més remei, tant de bo rescatin els bancs el més aviat possible per tal que comencin, també el més aviat possible, a rescatar els ciutadans. I mentrestant ho torno a dir: la decisió de l'actual equip de govern de la Bisbal em sembla errònia, i, si verament ho és, haurà de tenir de ben segur alguna conseqüència en unes eleccions municipals futures.
