La "V" de valor i veritat

   Aquest article ha estat publicat el dilluns, dia 22 de setembre de 2014, al DIARI DE GIRONA.

 

   L'onze de setembre d'enguany, les principals institucions de Catalunya s'aplegaren al cementiri de Sant Feliu de Guixols per retre el tradicional homenatge a la figura d'en Josep Irla, natural d'aquesta ciutat baix empordanesa, que fou president de la Generalitat de Catalunya a l'exili (1940 - 1954). Ho van fer d'hora i de manera més breu del que és habitual perquè les persones allí reunides tingueren temps d'assistir a la Via Catalana de Barcelona, la qual, un any més, ha estat un rotund èxit de convocatòria i organització per part de l'Assemblea Nacional Catalana i l'Òmnium Cultural. A vista d'ocell, gràcies a la televisió, hem presenciat amb els ulls oberts com taronges aquesta inmensa "V" amb els colors de la senyera, la bandera de Catalunya. Ha estat una bandera bastida gràcies a la inmensa paciència, el fervor i la il.lusió d'un grapat de persones que, de manera disciplinada, s'han mantingut al seu lloc per tal de donar al món sencer un missatge d'unitat, perseverança i voluntat de votar per decidir el seu propi futur com a poble i com a nació.

 

   Sóc del parer que si un poble té i demostra la determinació de votar, acaba votant, i ho fa d'una manera o altra, tot i que mai mitjançant la desobediència civil, perquè pensó que la inmensa majoria de catalans no volem fer un gest de menyspreu, ja no a l'Estat español sinó a la resta de pobles d'Espanya. Si un poble té i demostra perseverança, acaba votant, per la via d'una consulta prevista per al proper 9 de noviembre, o més endavant si cal, essent així que els catalans hem demostrat que som gent amb paciència; ho hem demostrat a la "V" de la Diada d'enguany, i ho estem demostrant des de fa més de tres-cents anys. O bé per la via del vot mitjançant unes eleccions plebiscitàries. Ho vaig escriure l'any passat al voltant de l'onze de setembre, i ara ho torno a repetir: cal que el poble pugui expresar la seva opinió i cal que pugui triar a través dels seus representants legítims en unes eleccions on  estiguin representades totes les opcions possibles -no tan sols dos- quina forma d'Estat vol, sense barrar el pas a cap legítima opció: Estat Català Independent, Estat Lliure Associat, Estat Federal, Comunitat Autònoma amb pacte fiscal o qualsevol altra forma d'Estat que es pugui plantejar. Ara ha estat l'hora de la "V" de votar, i tanmateix hauria de ser l'hora de la "V" de valor i veritat. Ara ha de ser l'hora del valor de tots els representants polítics, independentment de la seva ideologia, per establir un pacte de no confrontació entre els d'aquí i els d'allí, i entre els d'aquí entre ells mateixos. I ara ha de ser l'hora de la veritat, mitjançant un compromís de no enganyar el poble, un compromís de fer net, esbrinant la veritat sobre totes aquestes corrupcions que fan tant de mal al prestigi de la totalitat dels nostres representants. I la unitat hauria de ser el fonament de tot plegat.

             

                        Josep Irla, president de la Generalitat                            Joan Casanovas, president del
                                de Catalunya a l'exili (1940 - 1954)                       Parlament de Catalunya (1933 - 1938)

   Al principi he fet esment del president de la Generalitat de Catalunya a l'exili, en Josep Irla; doncs bé, en una carta que va adreçar a en Jaume Creus, amic de confiança del president Francesc Macià, des de Cagolin (Provença) el 12 de gener de 1945, escriví: "Fem vot perquè tots els demòcrates catalans siguin ben units, en una veritable germanor, en el moment de la restauració de les llibertats de Catalunya, per a mantenir els seus drets, dins d'un nou món de Llibertat, Democràcia i Justícia".
   I en Joan Casanovas, qui fou president del Parlament de Catalunya (1933 - 1938), en una ocasió li va escriure a en Josep Irla: "La unió de tots els catalans no pot ésser una sardana de fantasmes".
   Tant de bo tots plegats, sobretot els nostres representants actuals, extreguin les conclusions més adients pel bé del poble català, tant de bo!

 



El "Vol Gastronòmic" de Girona

   Aquest article ha estat publicat el dilluns, dia 11 d'agost de 2014, al DIARI DE GIRONA.

Tot passejant per la ciutat de Girona, a poc instant d'haver travessat el pont de Pedra, una visió sobtada originà que restés durant una estona atònit amb uns ulls com unes taronges. La visualització directa del "Vol Gastronòmic" m'ha impressionat d'allò més. Una plataforma voladissa sobre el riu Onyar, que pretén tenir certa similitud amb el cèlebre pont d'Eiffel, penja al carrer Santa Clara vorer el pont de Pedra. Qualsevol persona que no s'hagi assabentat de les informacions dels mitjans de comunicación es podría preguntar: Què carat és això? I s'ho preguntaria per una senzilla raó: no se li veu cap finalitat, ni tan sols decorativa. El pont d'Eiffel té la funció de facilitar el trànsit a peu d'una banda a l'altra del riu Onyar; en canvi aquest plagi no gaudeix d'aquest propòsit, essent així que és un trosset de pont.

 

                                                                                                                     ACN

 

   He llegit al Diari de Girona que a dins s'ofereixen àpats que cuinen reconeguts cuiners i cuineres de les contrades gironines davant la mirada de divuit comensals, que poden degustar-los tots plegats al voltant d'una sola taula per 65 euros per persona. Podria haver estat una idea genial, si no fos perquè qualsevol pare de família que estigui a l'atur, o que l'han fet fora de sa casa, o que els seus fills mengen només un cop al dia (al menjador escolar -a les vacances vés a saber si mengen alguna cosa-) en observar-lo podria pensar que és una mena de "collonada". De totes maneres la definició que fa el Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans d'aquest mot s'adapta, segons el meu parer, a la imatge que transmet a bona part de la ciutadania: "Una feta extravagant, enutjosa o poc important".

   Diuen els promotors que és una experiència única això de veure com un reconegut cuiner et fa el menjar sobre l'Onyar tot contemplant aquesta panoràmica meravellosa de la ciutat gironina. Sí, és cert! Allò per la qual cosa em sembla extravagant és que, en una època com l'actual, d'un atur de dimensions colossals, d'augment de la pobresa, en especial la infantil, de fortes retallades socials i en serveis públics bàsics per part de totes les Administracions Públiques, de corrupcions de polítics dia rere dia ... un Ajuntament empri esforços i diners dels soferts contribuents -s'han gastat diners en promoció i s'ha fet ús de treballadors públics- en un negoci privat instal.lat en un lloc públic que a més és patrimoni de la ciutat. No deixa de ser un greuge que l'Ajuntament es mostri molt estricte amb veïns i comerciants per tal de salvaguardar l'estètica del Barri Vell, i amb aquesta instal.lació s'hagin donat facilitats d'allò més. És una feta enutjosa envers els ciutadans i visitants que passegen per la zona veure's obligats, quan volen gaudir d'un racó tan bonic de Girona, a observar davant seu aquesta mena de pont a mig fer més aviat estrident.

 

 

   Els responsables de l'Ajuntament avisen que és provisional i tan sols hi serà un any, la qual cosa no deixa de ser la demostració de la darrera definició del diccionari: feta poc important. Si fos important la farien permanent -suposo-. Jo, que vaig ser "soper" al col.legi Germans Maristes de Girona (m'emportava el meu modest dinar des de ma casa), cada cop que hagi de passar per davant del Vol Gastronòmic intentaré no avergonyir-me de la meva humil carmanyola!