No fa pas gaire que un foc originat al terme de Vilopriu s'ha estès a tota brida als termes de Jafre, Colomers i Foixà, fins al punt d'amenaçar greument el massís de les Gavarres. Per sort, el gegantí esforç i mostres de gran professionalitat de tots els membres del cos de bombers, de les Agrupacions de Defensa Forestal i voluntaris, auxiliats pels cossos de Mossos d'Esquadra i Agents Rurals, han evitat mals majors. Així mateix és just elogiar la gran tasca feta pels tripulants i pilots dels tres helicòpters bombarders, dels dos avions de vigilància i atac, i dels dos hidroavions enviats pel Ministeri d'Agricultura espanyol. Tots els efectius -no en tinc cap dubte- independentment d'on vinguin han estat rebuts amb agraïment per part del poble empordanès. Ara bé, no s'ha entès l'ús polític de la extinció del foc per part del Govern de la Generalitat en refusar l'oferta de la delegada del Govern espanyol a Catalunya de sumar a les tasques contra el foc l'UME, la Unitat Militar d'Emergències. Sóc del parer que aquest gest ha estat del tot contraproduent, i és una decisió impròpia de qualsevol govern que prioritza la defensa del medi natural i, sobretot, de les vides de les persones, a les lluites polítiques i els interessos partidistes.
Tots els empordanesos sabem que un foc a la tardor, si es produeix quan bufa un element tan característic i habitual durant aquesta estació de l'any com és la tramuntana, pot tenir conseqüències devastadores, fins al punt que tota ajuda és poca. Per la qual cosa, és del tot inexplicable tècnicament aquesta decisió de rebutjar els serveis de l'UME que, al cap i a la fi tanmateix paguem tots els catalans amb els nostres impostos, sinó és pel fet que el Govern de la Generalitat hagi volgut fer un altre gest de confrontació amb el Govern central de l'Estat espanyol arran del procés sobiranista. Tot i que una cosa és fer un gest irrellevant com plantar a la vicepresidenta del Govern central en un acte protocol.lari, i altra cosa molt diferent és prescindir de mitjans per l'extinció d'un incendi perillós d'alló més, i a més prendre aquesta decisió quan la tramuntana bufava a seixanta quilòmetres per hora i el foc estava del tot incontrolat, de manera que amenaçava el parc natural de les Gavarres, conreus, pobles i la vida de persones. Més que un gest polític per reafirmar la nació catalana, ha estat un gest vergonyós i, àdhuc, perillós.
Tal vegada ja és hora que els nostres governants a Catalunya abandonin aquesta espiral de confrontació i aprenguin un xic dels grans governants històrics del nostre país. Tal vegada ja és hora que facin cas de les recomanacions del president Francesc Macià que, en una ocasió transcendent de la nostra Història, demanà que els catalans fossin dignes de Catalunya per la fraternitat de tots els homes i tots els pobles d'Espanya. El Govern de CiU de la Generalitat, en menysprear per motius polítics, els serveis oferts pel Govern de l'Estat espanyol, ha perdut una magnífica ocasió, essent així que ha jugat amb la vida de les persones, que és quelcom més important que qualsevol objectiu polític per legítim que aquest sigui. Totes les opcions polítiques a l'hora de donar forma a un possible Estat català -Estat Independent, Estat Federal, Estat Lliure Associat, Comunitat Autònoma amb pacte fiscal, etc.- són legítimes i respectables; ara bé, més que un fi hauria de ser un mitjà per aconseguir un progrés i un benestar superiors de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Els futurs governants d'aquest possible Estat català haurien de ser dignes de Catalunya, tal com digué el president Francesc Macià, però, ara per ara, i em sap greu haver de dir-ho, els actuals dirigents polítics d'aquí i d'allí no estan a l'alçada. Tant de bo retorni a la vida política el seny i s'imposi el diàleg.
Ho vaig escriure en certa ocasió i em sembla adient repetir-ho ara: Tots aquells que suporten un cert patiment causat per la impaciència han de saber que de les llavors sembrades per una mà intolerant i ressentida, sempre han de néixer unes plantes pútrides i esquifides; i han de saber que, pel contrari, de les llavors sembrades per una mà generosa i afable han de néixer unes plantes grans i formoses.
