Aquest article ha estat publicat al DIARI DE GIRONA el dimecres 23 de juliol de 2014.
Recordo que temps enllà, quan jo era petit, la cadència dels dies era més pausada que a hores d'ara. Era una època en què els pares a les nits de l'estiu sortien al carrer a la vora del portal de casa i, asseguts en cadires d'espart, feien petar la xerrada amb els veïns al voltant d'un càntir d'aigua fresca; mentre nosaltres, nens innocents d'un temps d'innocència col.lectiva, jugàvem enmig del carrer perquè gairebé no hi havia cotxes que poguessin fer perillar les nostres vides.
Va haver-hi un temps passat -millor o pitjor- que, gràcies que la vida era més senzilla, els nens de llavors podíem fruir de l'immens plaer de contemplar esdeveniments extraordinaris. Recordo que hi havia al meu poble, en encetar-se les calors primerenques de l'estiu, un dia especial. Mai ho sabia ningú, però tot just em llevava del llit a l'albada una mena d'esvalot, encara que llunyà, s'aturava a les meves orelles adormides. No sentia res que no fos el cant alegre d'una cadernera dins la gàbia, però em figurava que les notes eren un xic diferents, més joioses tal vegada. L'ocellet, com cada any, m'avisava de l'arribada, al rompent de l'alba, d'una caravana de tot un brunzit de camionetes velles i tenyides de tots els colors de l'arc de Sant Martí. Era el circ, que arribava, per fi, al meu poble tranquil i, fins aleshores, a tombs un xic avorrit. Anava amb els meus amics, amb ulls atapeïts de gaubança i il.lusió, a visitar el campament, emplaçat a les foranies. Mentre uns homes forcívols apujaven cap el cel una lona gegantina de ratlles blanques i vermelloses, altres, abrinats i llargaruts, practicaven jocs malabars, vigilats de cua d'ull per uns lleons ensopits darrere uns barrots nyafegosos d'allò més. La màgia del circ es feia present als nostres ulls innocents d'infants, àdhuc en aquella escena nua de cap mena d'embolcall, essent així que per uns ulls nets qualsevol cosa que olorés a circ era vista amb la lluïsor d'allò que et transmet la felicitat.
Els dies 18, 19 i 20 d'aquest mes de juliol tan farcit de plugims, núvols i sol que esquerda les pedres, el circ ha tornat a la Bisbal d'Empordà. El seu encís s'ha allunyat de la lona gegantina, per tal d'escampar-se pels carrers, corriols i passeig. Tots hem estat convidats a contemplar amb ulls il.lusionats, talment si fóssim infants, un munt de sorprenents artistes del circ al carrer.
Del campanar de l'església ha volat una ballarina que ens ha posat un ai al cor: Cia Estampades. Dos clowns units per la música en vinil i un cotxe tunning, Dani LP, ens han divertit d'allò més. La Trócola ens ha fet gaudir d'una proposta diferent creada per quatre malabaristes amatents de l'art circense. El Duo Laos ens ha meravellat amb la formosa sensació que transmet l'equilibri visual assolit per una parella d'artistes. Amb Jam ens hem traslladat, de cop sobte, a les escenes quotidianes de la vida i, a més, sense sortir de la nostra pròpia imaginació.
I m'he deixat al tinter un munt d'artistes del circ al carrer, que honoren la tradició del circ itinerant. Tots plegats a sol i serena ens han fet gaudir durant aquest cap de setmana els pares, fills, avis i nets, de la il.lusió que ens anuncia, a l'albada, aquella cadernera que tots encara tenim al nostre cor d'infant.
