Aquest article és inèdit; no ha estat publicat enlloc.
A les contrades catalanes n'hi ha un dia que frueix d'allò que la Humanitat sencera s'ha esforçat en assolir tothora: la plaent munió de la cultura i la bellesa. Un patrimoni de tradició tan arrelada a Catalunya que mai hauríem de consentir que l'ineluctable pas del temps ens ho entafori dins la tenaç soscavada de l'oblit col.lectiu. Un dia primaverenc que aquí és assolejat i un xic més enllà és ennuvolat, tot i que tant si fa, aquest dia és, ça com lla, d'allò més especial. La imprescindible virtut de la lectura s'abraona en una abraçada en bivac a la sempiterna bellesa de les flors. El vermellós color de les roses a tot arreu fa que un dia tal vegada grisós esdevingui en d'allò més lluent i meravellós.
A casa nostra, a les contrades gironines, les nostres dones ens obsequien com cada dia, però en aquest que és tan especial, un formós somriure; mentre llueixen a les mans el símbol viu de l'estima i, per què no dir-ho a la clara, de l'amor.
Les dones gironines davant de tot són dones i, tan sols per aquest motiu, són les amatents sentinelles de la bellesa. No obstant sóc del parer que, per causa del paisatge que les envolta, les dones gironines gaudeixen d'un tarannà un xic diferent. És un tarannà d'una banda ple de fortalesa poc a poquet afaiçonat per la solidesa de les serralades i les muntanyes, i, ensems d'altra banda, dolç, afaiçonat per la suau brisa de la mar Mediterrània. Aquest llaç tan ben elaborat ens mostra a les dones gironines com posseïdores d'una bellesa singular.
L'escriptor i predicador francès Henri Lacordaire escriví al segle dinou: "La veritat s'atura en la intel.ligència; la bellesa penetra dins el cor".Tal vegada sigui aquesta la veritable força de les dones gironines, àdhuc de totes les dones del món, essent així que aquest de ben segur roda gràcies a elles. Què és un home si no res més que un trosset d'una dona! Elles són les nostres mares, les nostres guies i, són, tanmateix, aquella acollidora i dolça espatlla on plorar els nostres neguits i les nostres pors. Les dones són, de ben segur, el ferm pilar que sosté el món. Les dones són l'enacarnació de la racionalitat i la pau. Els homes fem la guerra, ens matem entre nosaltres per un tros de terra; les dones tanmateix lluiten, tot i que ho fan sense armes mortíferes i ho fan, més aviat, per l'amor. Els homes ens capfiquem, moltes vegades, en l'obsessió per amassar grans riqueses materials; les dones tothora conreen la riquesa de l'estima dels fills, del seu home i de la família. Ça com lla les dones no són ni millors ni pitjors que els homes, són, llis i ras, el passat, el present i el futur de la Humanitat.
El dia de Sant Jordi quan un calfred s'apodera del nostre cor en contemplar el joliu somriure de la dona estimada, de cop sobte ens adonem que la dona ha estat, és i serà sempre l'adalil de l'home i, per tant, del món.
