Escrivia en un anterior article que a vegades les grans fites són assolides per mitjà d'un fet isolat, eventual, i en aparença gens transcendent. Doncs bé, des que a Josep Casadellà se li va ocórrer penjar a la xarxa el vídeo casolà que enregistrà la seva negativa a pagar a un peatge d'una autopista a casa nostra, els esdeveniments han succeït a una velocitat de vertigen. A aquest veí d'Anglès, malgrat haver gaudit, igual que jo mateix, de més de cinquanta primaveres, el seu esperit jove el va empènyer a un acte heroic, tot i que ell manifesta que no vol ésser considerat com "el Serrallonga de l'autopista". Aquest gest primerenc iniciat a les contrades gironines s'ha expandit com una taca d'oli per totes les contrades catalanes. Un gest aïllat i agosarat ha esdevingut una revolta popular. S'està demostrant, una vegada més, que quan el poble s'uneix és capaç d'aconseguir la victòria sobre qualsevol injustícía.
Un proverbi persa diu: "Les formigues unides poden vèncer el lleó". Les formigues en aquest cas són els milers de persones que, en arribar a la cabina de peatge de qualsevol autopista de les contrades catalanes, repeteixen les mateixes paraules: "No vull pagar". El lleó és la injustícia d'haver de continuar pagant un peatge a unes autopistes que estan folgadament amortitzades des de fa un munt d'anys, essent així que les concessions al nostre país van acabar-se entre el 1998 i el 2004, quan les autopistes havien d'esdevenir gratuïtes.
De totes maneres, no ens enganyem, el lleó no té nom: no es diu Salvador Alemany i Mas, l'actual president de la companyia concessionària de les autopistes a Catalunya Abertis, tot i que, per una d'aquelles casualitats que sovintegen en la política del nostre país, sigui alhora el president del "Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement", que assessora al Govern de la Generalitat en temes econòmics. Ja ho he dit a la clara, el lleó no és ell, el lleó tal vegada sigui el silenci col.lectiu d'una societat que durant anys ha callat davant les decisions preses pels governs de renovar les concessions fins al 2021. El lleó és el nostre propi silenci. Tal cosa és allò que hem de vèncer, el silenci col.lectiu que ha permès un gran negoci privat per un ús d'unes vies públiques.
Per això el Govern de la Generalitat es veu obligat a utilitzar el vell recurs de la por per aturar unes formigues que han començat a trencar el silenci de la societat. Han pensat que el millor és aturar de cop totes aquestes formigues que no fan res més que alterar l'ordre públic -cal que el silenci retorni a la societat-. Una mesura eficaç d'allò més és anunciar que multaran amb 100 euros a tothom que es negui a pagar els peatges, tot i que Joan Carles Río-Valle, president de la secció de dret de la circul.lació del Col.legi d'Advocats de Barcelona, ha manifestat públicament que no hi ha cap norma en el "Reglament General de la Circul.lació" que digui que no pagar peatge sigui una infracció. I si no hi ha cap norma que ho digui és inviable sancionar. Qui no paga als peatges ha comés una infracció civil; és un incompliment contractual, de manera que els usuaris de l'autopista tenen el compromís de pagar el servei que els donen per circul.lar; és, per tant, una obligació civil que es pot reclamar als Jutjats, la qual cosa, tot veient l'immens volum de demandes que la companyia hauria de presentar, em sembla un xic impracticable.
Sóc del parer que aquest moviment de protesta popular no ha fet res més que començar, i que aquesta mena de mesures coactives i intimidadores per tal que la gent tingui por i pagui no funcionaran, ans al contrari, poden originar una reacció d'indignació encara major.
Una formiga és petita, poruga i inofensiva d'allò més, però moltes formigues unides són capaces de grans fites, àdhuc vèncer un lleó, àdhuc vèncer el lleó més gran de tots: el silenci col.lectiu de la societat.
