Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 19 d’abril del 2013

"Escraches" a Girona

   Aquest article ha estat publicat el dimecres dia 17 d'abril de 2013 al DIARI DE GIRONA.
 
   No fa pas gaire que la Plataforma d'afectats per les hipoteques (PAH) ha encetat, a les contrades gironines, una campanya anomenada "escrache", com a suport a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que, amb el triple de signatures necessàries, aconseguí que entrés al Congrés dels Diputats espanyol, la qual aposta per aturar de manera inmediata els desnonaments, la implantació de la dació en pagament retroactiva i el lloguer social.
   El mot argentí escrache es tradueix al català per escarni, escarniment o escarnot. En Pompeu Fabra, filòleg autodidacta català, que demostrà, amb escreix, una habilitat singular per descriure, d'una manera acurada, els mots catalans, escribí en un llibre gruixut d'allò més que escarni significa burla amb què hom tracta de cobrir de ridícul. D'antuvi, es fa palès que les PAH arreu de l'Estat español han aconseguit, a més de retornar l'esperança a milers de famílies víctimes d'una crisi económica causada, entre d'altres, per les males pràctiques, àdhuc la usura i les estafes, i, al cap i a la fi, la cobdícia desbrocada de moltes entitats financeres, han aconseguit a més -dic- que el mot escrache o escarni sigui a hores d'ara d'ús habitual.
 
  
   A part les dades i tomades que han esdevingut al voltant d'aquesta modalitat de protesta i reivindicació ciutadana, em voleteja pel cap un munt d'exemples d'escarnis fets pels poders polítics al conjunt de la ciutadania. Escrache o escarni és prometre, a bombo i plateret, en campanya electoral que mai s'apujarien els impostos, i tot seguit d'assolir el poder, apujar-los. Escarni és amenaçar amb sancions i embargaments a qui pagui un euro de meys a la Hisenda Pública i, alhora, amnistiar, de manera gentil d'allò més, els grans defraudadors. Escarni és prometre acabar amb la xacra de l'atur, i, en assolir el poder, imposar una reforma laboral que facilita i abarateix els acomiadaments, originant més atur. Escarni és fer ulls clucs -governs d'un signe polític o d'un altre- durant anys i panys als enganys per part de moltes entitats financeres envers jubilats amb aquesta aberració de les preferents. Escarni és romandre de braçós creuats mentre el Tribunal Europeu dictamina que la Llei Hipotecària espanyola és injusta i abusiva. Escarni és elaborar una mena de pedaç per tal de fer creure a l'opinió pública que es té la intenció d'aplicar una moratòria als desnonaments, quan, en realitat, s'imposen una pila de requisits pels quals gairebé ningú es pot acollir a la moratòria. Escarni és permetre que milers de famílies humils vagin al carrer mentre arreu de l'Estat espanyol milions d'habitacles romanen buits. Escarni és donar l'equena a la pròpia consciència i, amagant-se derrere la gran coartada de la disciplina de vot del partit, prémer el botó vermell del menyspreu a gairebé un milió i mig de persones i a moltes més que, indignades, exigeixen una solución o, almenys, una esperança. Escarni és ...
 
 

dilluns, 8 d’abril del 2013

I els camions per Pont de Molins què?

   Aquest article ha estat publicat el dimarts dia 2 d'abril de 2013 a la secció de comarques - Alt Empordà del DIARI DE GIRONA.
 
   El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha anunciat que els camions de gran tonatge deixaran de pasar per la N-II entre Maçanet de la Selva i la Jonquera el proper dia 19 d'abril. Tanmateix ha dit que els transportistes que no compleixin la prohibició podrán ser sancionats amb una multa de 500 euros, a la travessera de Bàscara la restricció de pas serà "absoluta" i a la resta de trams es permetrà que els camions hi passin en casos puntuals.
   Sóc del parer que, tot i que, sembla ser que aquest esgarrifant problema que ha planat durant anys i panys sobre els pobles pels quals passa aquesta via anomenada "carretera de la mort", està a punt de solucionar-se, malgrat això, no anem bé en aquest país! I dic que sembla ser que està a punt de solucionar-se perquè la conselleria va anunciar, fa temps, que la data límit seria el 2 d'abril, i ara ha d'ésser que no, endarrerint-la fins al 19 d'abril. És públic l'afecció dels nostres governants a anar-hi marcant, de manera continuada, dates "límits" al calendari.
 
 
   De totes maneres, és just reconèixer l'excel.lent tasca per tal de resoldre aquest sempitern problema que ha fet el conseller Santi Vila, en poc temps, des de la seva recent presa de posessió com a conseller de Territori, tot i que, tanmateix és just reconèixer que, tal vegada, el mèrit ha d'estar concedit als veïns i veïnes de Bàscara que, durant una pila de dies han fet concentracions al municipi, amb el suport de veïns i veïnes de municipis pròxims com Garrigàs i Pontós.
   I dic que no anem bé en aquest país perquè és descoratjador que, per tal que els nostres governants -siguin del color polític que siguin- es belluguin, el poble es vegi obligat a fer manifestacions i a tallar carreteres. I a més, que el responsable polític de torn que, per fi, doni un xic de solución, hagi de ser fill de la contrada. No anem bé en aquest país!
   Si, per fi es barra el pas als camions per la N-II, i no ens trobem amb una altra data límit marcada al calendari per "motius tècnics", que tal vegada sigui en realitat "per interessos econòmics", vindrà un gran greuge amb un altre poble afectat: Pont de Molins. Perquè la restricció de pas serà "absoluta" a la travessera de Bàscara i no a Pont de Molins? O tal vegada no existeix perill a Pont de Molins? O tal vegada es fa perquè els veïns d'un municipi han lluitat i els de l'altre no?
   Els veïns de Pont de Molins ja han anunciat que, a partir del 15 d'abril, s'uneixen a les protestes.
   El conseller Santi Vila no s'ahauria d'estranyar gens, essent així que la lluita veïnal que es pot engegar a Pont de Molins tindria, ara, la seva guspira en aquest -en aparença- petit error del conseller. Està a temps de rectificar i obrar en justicia: la restricció de pas "absoluta" s'hauria d'aplicar a tots i cadscun dels pobles pels quals travessa la "carretera de la mort". Sóc del parer que si no es fa així mai anirem bé en aquest país!