Avui, mentre escric aquestes lletres (dia 7 de juny), la sobtada calor és angoixant. Trec el nas per la finestra i el baf d'una boira espesa envaeix la meva pell d'una estranya perspiració que no fa més que engrandir aquesta impertinent sensació de xafagor. Verament estic sorprès perquè en fer una ullada al calendari observo que encara falten uns quants dies perquè fineixi la primavera; no és gens normal aquesta temperatura estiuenca a hores d'ara. Tal vegada els humans no ho estem fent bé en aquest planeta; ara bé, segur que no ho estem fent bé en aquest país; vull dir a Catalunya i a la resta d'Espanya. Segur que en observar que Espanya no va bé, el rei Joan Carles ha abdicat. Se n'ha adonat, tard o d'hora, però al cap i a la fi se n'ha adonat.
Ha estat un extraordinari "guardaagulles" durant tota la transició espanyola, la qual cosa és just agrair-li d'allò més. Demostrà una bona perícia en el maneig de les "agulles del ferrocarril" mentre han existit tan sols dues vies. Ara que n'hi ha una altra -la tercera via- el "guardaagulles" és gran i està cansat, més aviat esgotat, essent així que no disposa de la força adient pel maneig d'aquesta tercera via, que costa de maniobrar per causa d'una evident manca de greixatge. Calia la jubilació i ser rellevat per algú que disposés d'aquesta força. I no podía ser altre que una persona jove, representant d'una nova generació. El futur rei Felip fruirà d'aquesta força pel maneig d'aquesta tercera via, donat el cas que la majoria dels ciutadans així ho decideixin. La voluntat de fer-ho dependrà de si se sent amb suport -des d'allí i tanmateix des d'aquí- com es va sentir el seu pare temps enllà. Em volta pel cap la idea que a partir d'ara, a més d'augmentar la temperatura un xic més, augmentarà tanmateix l'avinentesa per engalzar el poble de Catalunya amb la resta de pobles d'Espanya. Buscada o no, cal aprofitar aquesta oportunitat que s'acaba d'encetar. Penso que, si així ho decideix la majoria dels catalans, un possible Estat Català dins d'un posible Regne Federal d'Espanya és viable i, per tant, una bona opció -altra opció-, essent així que mai hem d'oblidar que n'hi ha de diverses: Estat Independent, Estat Federal, Estat Lliure Associat, Comunitat Autònoma... Ho hauran de dicidir els ciutadans, que per elegir bé han de disposar de totes elles, no tan sols dos, per la qual cosa és important que l'opció que acabo d'apuntar -Estat Federal- és del tot necessari que existeixi, perquè no és gens bo, ara per ara, tallar un munt d'arrels de cop.
Els representants polítics actuals amb responsabilitats de govern haurien d'adonar-se que aquesta política actual de confrontació no ajuda gens ni al procés sobiranista ni a l'estabilitat democràtica, més aviat provoca que la ciutadania cada cop s'allunyi més d'ells. Els últims resultats electorals així ho demostren. Cal que rectifiquin, tant els d'aquí com els d'allí, i, si així ho fan, la futura primavera será més agradable que aquesta. Tant de bo!
