Tot passejant per la ciutat de Girona, a poc instant d'haver travessat el pont de Pedra, una visió sobtada originà que restés durant una estona atònit amb uns ulls com unes taronges. La visualització directa del "Vol Gastronòmic" m'ha impressionat d'allò més. Una plataforma voladissa sobre el riu Onyar, que pretén tenir certa similitud amb el cèlebre pont d'Eiffel, penja al carrer Santa Clara vorer el pont de Pedra. Qualsevol persona que no s'hagi assabentat de les informacions dels mitjans de comunicación es podría preguntar: Què carat és això? I s'ho preguntaria per una senzilla raó: no se li veu cap finalitat, ni tan sols decorativa. El pont d'Eiffel té la funció de facilitar el trànsit a peu d'una banda a l'altra del riu Onyar; en canvi aquest plagi no gaudeix d'aquest propòsit, essent així que és un trosset de pont.
ACN
He llegit al Diari de Girona que a dins s'ofereixen àpats que cuinen reconeguts cuiners i cuineres de les contrades gironines davant la mirada de divuit comensals, que poden degustar-los tots plegats al voltant d'una sola taula per 65 euros per persona. Podria haver estat una idea genial, si no fos perquè qualsevol pare de família que estigui a l'atur, o que l'han fet fora de sa casa, o que els seus fills mengen només un cop al dia (al menjador escolar -a les vacances vés a saber si mengen alguna cosa-) en observar-lo podria pensar que és una mena de "collonada". De totes maneres la definició que fa el Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans d'aquest mot s'adapta, segons el meu parer, a la imatge que transmet a bona part de la ciutadania: "Una feta extravagant, enutjosa o poc important".
Diuen els promotors que és una experiència única això de veure com un reconegut cuiner et fa el menjar sobre l'Onyar tot contemplant aquesta panoràmica meravellosa de la ciutat gironina. Sí, és cert! Allò per la qual cosa em sembla extravagant és que, en una època com l'actual, d'un atur de dimensions colossals, d'augment de la pobresa, en especial la infantil, de fortes retallades socials i en serveis públics bàsics per part de totes les Administracions Públiques, de corrupcions de polítics dia rere dia ... un Ajuntament empri esforços i diners dels soferts contribuents -s'han gastat diners en promoció i s'ha fet ús de treballadors públics- en un negoci privat instal.lat en un lloc públic que a més és patrimoni de la ciutat. No deixa de ser un greuge que l'Ajuntament es mostri molt estricte amb veïns i comerciants per tal de salvaguardar l'estètica del Barri Vell, i amb aquesta instal.lació s'hagin donat facilitats d'allò més. És una feta enutjosa envers els ciutadans i visitants que passegen per la zona veure's obligats, quan volen gaudir d'un racó tan bonic de Girona, a observar davant seu aquesta mena de pont a mig fer més aviat estrident.
Els responsables de l'Ajuntament avisen que és provisional i tan sols hi serà un any, la qual cosa no deixa de ser la demostració de la darrera definició del diccionari: feta poc important. Si fos important la farien permanent -suposo-. Jo, que vaig ser "soper" al col.legi Germans Maristes de Girona (m'emportava el meu modest dinar des de ma casa), cada cop que hagi de passar per davant del Vol Gastronòmic intentaré no avergonyir-me de la meva humil carmanyola!
