Aquest arcticle ha estat publicat el divendres dia 17 de maig de 2013 al DIARI DE GIRONA.
Essent així que parlo de les flors, aquest post el dedico a totes les amables lectores. Una flor és allò que existeix a la natura que més se sembla a una dona; és la bellesa del Món, perquè res n'hi ha més bonic que ésser nena, xicota, muller, mare i àvia; res n'hi ha més bonic que ésser dona en aquest Món.
Un foc provocat va desfer el muntatge de Temps de Flors a la Plaça dels Jurats a la ciutat gironina. Un munt de palets quedaren calcinats en un tres i no res. Per bé d'aquella estranya casualitat que el destí reserva, cada quan de celis, a les obres fetes per l'home, aquest muntatge s'anomenava "Sortir-se'n". Els membres d'Actua Arquitectes, creadors del muntatge, després de la decepció, desil.lusió i comprensible indignació dels primers moments, saberen reaccionar d'allò més bé i, a empentes i rodolos, transformaren les restes del naufragi, àdhuc les cendres, en un muntatge de bell nou. El missatge, tot i la degradació dels colors originals, ha estat el mateix: "Sortir-se'n".
Un missatge positiu que s'extrau de la totalitat dels muntatges florals a la ciutat dels quatre rius; per cert, el pont de ferro o pont de les peixeteries velles -el pont d'Eiffel- s'ha abillat d'allò més, i tothom que el travessa frueix de la sensació d'estar dins una mena d'estança urbana amb una singular paret de bonic vitrall. Els Banys Àrabs, des que es bastiren el 1194, acollits dins un magnífic edifici d'estil romànic tardà, tothora han intentat imitar els banys musulmans del nord d'Àfrica. Durant aquests dies han estat envaïts per un exèrcit tan pacífic com poderós: les flors; i sense cap vessament de sang s'han transmutat en acollidors patis cristians. Està clar que les flors ho canvien tot; disposen de l'intangible poder de transformar la grisor d'un dia ombrívol, el neguit per l'esdevenidor insegur, el dolor per la mort, tot ho transformen en alegría, vida i color.
El físic i escriptor americà Benjamin Franklin escribí al segle divuit: "La felicitat humana generalment no s'aconsegueix amb grans cops de sort, que poden ocórrer poques vegades, sinó amb petites coses que ocorren tots els dies". Vet aquí el misteri de la felicitat: fruir de les petites coses de cada dia. I, ara a la primavera, succeeixen petites coses que tenim tothora al nostre abast: un concert, a sol i serena, d'un munt de pètals, pistils i cor.roles, capaç d'atreure, àdhuc, l'atenció de les treballadores abelles, tan ocupades com están elles sempre.
Durant aquest dies de Temps de Flors podríem extreure de tot plegat una petita conclusió: Les flors són petites coses que ocorren cada dia, i, que ens ajuden a retrobar la felicitat perduda per causa d'aquesta crisi tan perllongada com estranya; si sabem gaudir-les amb una neta mirada, de ben segur que altre cop ens en sortirem, tant de bo.
